I treni inerti propone una música sin ornamentos, donde el silencio es fundamental, ya que participa de un constante proceso de vaciamiento, necesario para poder alcanzar universos sonoros tanto ínfimos como efímeros, en un planteamiento que se centra en la armonía, la vibración y la resonancia acústicas.
En definitiva, se trata de un desplazamiento continuo entre lo audible y lo imperceptible, lo íntimo y lo compartido, el silencio y la presencia, lo estático y lo cambiante, como el palíndromo mismo que da nombre al dúo.


Grupo de improvisación formado en el año 2001 en Barcelona por Ruth Barberán, Alfredo Costa Monteiro y Matt Davis. En el año 2003, se convierte en dúo.

DISCOGRAFÍA:
· URA (con Matt Davis). Creative Sources, 2003
· AÉREA. Creative Sources, 2005


Alfredo Costa Monteiro
Nació en Oporto (Portugal) en 1964.
Vive y trabaja en Barcelona desde 1992.
Acaba sus estudios de escultura/multimedia en la Escuela de Bellas Artes de Paris con Christian Boltanski en 1992, año en que se traslada a Barcelona. A parte de su trabajo como artista plástico, está involucrado en proyectos de sonido como multiinstrumentista (acordeón, guitarra eléctrica, y tocadiscos) desde 1995.
Ha desarrollado una actividad múltiple que abarca artes plásticas, poesia visual y sonido.

Es miembro de las siguientes formaciones:
· Cremaster con Ferran Fages
· i treni inerti con Ruth Barberán



Ruth Barberán
A partir de la seva integració en IBA, col.lectiu de música i dansa improvisades, l’any 1999, comença a centrar el seu treball en la improvisació lliure.

Actualment, en aquest camp té dues formacions estables:
i treni inerti, amb Alfredo Costa Monteiro
i un trío amb Ferran Fages i Alfredo Costa Monteiro.

Com és usual en aquesta música, ha tocat amb molts músics en diferents situacions, però col.labora regularment amb Pablo Rega, Dorothee Schmitz, Guillermo Torres, i sempre que pot amb Margarida García.

Ha participat en festivals nacionals i internacionals: REVERS 2001 (CCCB - Barcelona), HURTA CORDEL 2001 (Madrid) i FRUITS DE MHERE 2002 (França) amb i treni inerti, NITS DE MÚSICA 2000 i 2002(Fundació Miró - Barcelona) amb l’Orquestra IBA i Peter Kowald i amb i treni inerti, Festival de Músiques Contemporànees 2000 (Auditori - Barcelona) amb l’Orquestra IBA i Butch Morris i SONIC SCOPE 2002 (Lisboa) amb Margarida García, Festival de Música Contemporànea 2002 (Girona) amb Mark Wastell i Rhodrie Davies, OFF-SITE (Tokyo) amb Masafumi Ezaki, Festival No Spaguetti 2004 (Barcelona) amb No Spaguetti Edition + Wade Matthews, Alessandra Rombolá, Alfredo Costa Monteiro i Ferran Fages, Festival Exposition of New Music 2005 (Brno. Rep. Xeca) amb Margarida García i Ivan Palacky.





Ferran Fages
Músic autodidacta que comença a tocar la guitarra dins l’escena de rock. Deixa de tocar la guitarra l’any 1998 per la necesitat de replantejar-se l’instrument i la música que fa. Vinculat paral·lelament a l’escena d’improvisació tocant electrònica i gira-disc acústic, ha participat en diferents festivals per Espanya, França, Alemanya, Itàlia, Suïssa, Regne Unit, Irlanda, Polònia, Bèlgica, Holanda, Japó... tant en solo com en formacions estables tals com:
. Cremaster ( amb Alfredo Costa Monteiro)
. Fages, Barberán, Costa Monteiro trio
. Fages, Guthrie, Gross trio
. Fages, Gross, Möslang trio
. Rega, Fages duo
. Fagus (amb Pascal Battus)

L’any 2002 decideix començar de zero, després d’aquest procés de buidat, plantejant una música que li permet circular per l’ harmonia sense estar dependent d’ella mateixa, a on el tempo serveix d’enllaç als plantejaments que exposa, sempre en forma de composicions mai tancades, que deixen marge a canvis permanents en cada execució.

Una part important del seu so vincula el feedback/sustain i fa servir l’amplificador com a eina per explorar les possibilitats tímbriques del so dins l’espai a on toca, sempre en suspens, marcant el tempo i el registre en cada actuació.

A Cavall entre dos Cavalls (creative sources, 2005), es el testimoni d’aquest treball.

+++info: www.creativesourcesrec.com