 |
 |
Els artistes col.laboradors pintaven en pancartes les paraules que els veïns del Raval proposaven i que aquests penjaven en les seves balconades.Per una vegada, els transeünts podien veure una pancarta que en lloc de maleir el soroll o celebrar algun gran dia, mostraven paraules senzilles que es convertien automàticament en poemes pel sol fet d'estar penjades allí mateix. Algú podria interpretar La Ciutat de les Paraules com una tasca més pròxima al comisariat d'una exposició, o tal vegada com l'organització d'una festa de barri. Sens dubte també va ser això, però per a nosaltres és una obra més, feta aquesta vegada amb molta gent, reunions, crides, més crides i un poc d'allò que va caure en les nostres mans. |
|
