 |
 |
Teníem clar el que no ens agradava: ni els discursos, ni l'art com article de boutique per a elits, ni volíem ser artistes compromesos solament amb els nostres propis llombrígols. Per tot això treballàvem amagats darrere d'un pseudònim i un bigoti, fent d'una forma molt seriosa art divertit, apte per a tots els públics. Iniciem el projecte amb dues propostes senzilles: als veïns els vam demanar que pengessin a la seva balconada la seva paraula favorita, i als artistes els vam suggerir treballar sobre la relació entre art i literatura utilitzant el Raval com llenç en blanc. Aquestes idees van prendre forma i es van anar enriquint gràcies a les aportacions de moltes persones que van ampliar els horitzons del projecte. |
|
